Mazoni, Soul Cafè (Figueres), 31/03/2010
Mazoni i els seus 31 dies d'incombustible interpretació musical.
Al millor bar de Figueres, casa meva, i un dimecres de setmana santa sense res a fer, no podia faltar-hi de cap de les maneres. Després de 30 concerts en 30 dies en Jaume estava contentíssim i molt animat conscient de que acabava una empresa realment feixuga en molts aspectes, però desitjada per tots els músics del món (si és que són realment músics). El Soul Cafè és un bar molt petit i allargat, l'arquitectura del qual crec que és interessant de conèixer per imaginar-se els fets amb més precisió. Si en dividim la totalitat en tres cubs consecutius ens trobem un cub inicial ampi on hi han unes sis petites taules, la porta d'entrada i la màquina de tabac; un segon cub la meitat esquerra del qual ocupa la barra i la meitat dreta del qual és ocupada per un estret passadís i un piano de paret; i un tercer cub amb tres taules i l'accés als lavabos. Els concerts que es fan cada setmana al bar es solen dur a terme en l'entorn immediat del piano, però conscient de la més que probable aglomeració de gent al bar en Joanjo, el propietari, va proposar-li a en Jaume de fer el concert al fons del bar (tercer cub). Va apartar-li les taules i li va deixar un bon espai per ell, però aquest no va poder resistir la temptació d'enfilar-se damunt un dels sofàs per poder veure millor tota la munió de caps i per poder ésser observat millor, clar.
En definitiva un concert de guitarra i veu, amb el públic com a corista, com a bateria i com a el que fes falta. Una gran nit, no gens curta, i molt autèntica, com tot el que fa aquest home.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada