Joan Miquel Oliver, Palau de la Música Catalana, 18/01/2010.L'home de les neutres, amb kimono i guitarra nova, va estar realment molt i molt bé. Llums que evocaven l'espai, bombolletes i dos bombons mallorquins ballant rere seu van ser els trets més característics de la pobre, però correcte, escenografía del senyor Oliver.
Gràcies per ser tan sutil i ple, per ser tan senzill i buit, per cantar a les persones allò que per ningú és comprès.
Missatge per en Joan Miquel:
Si hagués de triar entre el polo de llimona o el polo de menta, sense dubte em quedo amb l'Emerson Fitipaldi, que tot i ser viu, ja té una cançó homenatge per quan se'n vagi. I Joan Miquel, et vaig venir a veure a tu.
Manel, Palau de la Música Catalana, 18/01/2010Lleugers i divertits com sempre, aquests quatre trossos de pa van completar una gira pràcticament inacabable amb una emblemàtica actuació (com totes les que han fet), en un emblemàtic recinte.
Sens dubte, l'any 2009 passarà a la història com l'any en que la música catalana va trencar més fronteres i va arribar més lluny. I si això passa, serà en gran part gràcies a aquests dos parells de xicotots que amb la seva desafiant senzillesa, la seva enorme modèstia i el seu gran talent han aconseguit que el públic català els desitgi tant que fins i tot hagin de fer dos concerts de comiat.
Dotze, dotze cançons i tres versions són el que ha mantingut a aquests quatre de gira durant quasi bé un any i mig. I la resposta a l'immediat com? és ben senzilla, perquè són tan de casa, tant de carrer, tan normals, que anar-los a veure és com anar a prendre algo amb els amics.
Ara només ens cal esperar a que, amb tot el temps que necessitin, ens serveixin en safata el seu proper àlbum seguit del respectiu any i mig de gira!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada